Marta Nin ha traduït i prologat nou contes de Siguizmund Krjijanovski per donar notícia d’un autor que (massa gent) desconeixíem. Krjijanovski és un cas sonat d’escriptor invisible. Nascut a Kíiv el 1887, russòfon, russògraf, es va traslladar a Moscou per viure de la literatura, publicant relats aquí i allà (la millor manera que els teus relats es perdin), redactant llibrets d’òpera, anuncis publicitaris i entrades per a la Gran Enciclopèdia Soviètica. Per bé que conegut, no va rebre el suport editorial que el fes reconegut. El seu nom no consta als crèdits dels films en què va treballar el guió, i el 1950, en morir, no va deixar una tomba clara. Feia temps que era un autor oblidat. No perquè xoqués contra el Politburó (com en el cas de Zamiatin), senzillament era una raresa que no interessava… Cap als anys vuitanta, un acadèmic rus en va descobrir l’arxiu i, com qui troba la pedra Rosetta, tot es va anar posant a lloc i ara Krjijanovski és llegible, té entrades a la Viquipèdia en diverses llengües i, fins i tot, un llibre en català.
El paper perd la paciència
Siguizmund Krjijanovski
Traducció de Marta Nin. Comanegra
256 pàgines. 19,90 euros
