Els mites, les llegendes, es construeixen sobre l’ocultació d’alguns bocins de realitat. Per exemple, diem que Gertrude Stein recomanà a Robert Graves, el 1929, instal·lar-se a Mallorca: “És el paradís, si pots suportar-ho”. Deixant de banda que, segons afirma William Graves, la frase es referia a la presència d’una ampla colònia d’anglesos a l’illa (un matís que fa temps que es va perdre quan repetim l’ocurrència, certament genial), el cas és que Stein no adreçà el seu consell només a l’autor de Jo, Claudi, sinó també a la seva parella llavors, una escriptora nord-americana anomenada Laura Riding, que viuria a Deià gairebé una dècada, fins al 1936. I sí, és cert que Graves tornaria al poble després de la Guerra Civil, amb una altra dona (la fabulosa Beryl), i s’hi estaria per sempre més, esdevenint ell mateix part del paisatge de la serra de Tramuntana, mentre que Riding ja faria una altra vida. Per tant, no es poden comparar l’impacte d’un i de l’altra a la vida mallorquina. Però Riding visqué entre nosaltres, ens conegué i ens pensà, i feu part essencial d’aquells anys prebèl·lics. Per això, i pel seu valor com a escriptora (i com a superpersonatge!), ja toca parlar-ne una mica, de la Riding.
